Arran d’una pregunta que vaig fer el desembre passat al fòrum global d’OSM sobre els graus del tracktype, hi ha hagut força debat/discussió al fòrum i moviments a la wiki que sembla ser que són la continuació d’una controvèrsia que ve de lluny.
El meu principal interès com a editor de l’OSM és proporcionar informació qualitativa de les vies rurals perquè el mapa sigui útil per a la navegació, identificant trams privats, camins abandonats o inexistents, obstacles, portes i cadenes, i graduant les dificultats en BTT i per a la resta de vehicles. Entre d’altres, doncs, el tracktype és un tag que utilitzo sovint perquè em permet graduar la qualitat de les vies, tot i que em temo que potser no n’he graduat algunes correctament.
El meu principal problema amb el tracktype és que la seva definició (i els exemples que posa la wiki en particular) no són representatius del terreny pedregós del nostre país. Tampoc ajuda el fet que l’editor iD descriu els graus únicament en funció de la fermesa del ferm mentre que la wiki aprofundeix en altres criteris com per exemple en el grau de desenvolupament de la via o el manteniment que se’n fa.
La meva pregunta és: la comunitat catalana d’OSM ha arribat a algun tipus d’acord sobre la graduació del tracktype dins de l’àmbit del nostre país com sembla ser que ja s’ha fet en algun altre lloc?
Acord, acord… no. Cadascú mapeja com li rota, basant-se en la wiki. En línies generals, pel que he vist al map:
grade1, pavimentat
grade2, tota l’amplada del camí és plana i homogènia (terra)
grade3, les famoses marques de les rodes
grade4 i grade5, cap criteri, però pitjor que els anteriors
Més o menys, estic d’acord amb la teva tauleta. Tot i que, com ja ho has vist a l’altre post, és força subjectiu. A més a més, has de tindre en compte que un grade3 pot devenir grade4-5 d’aquí a un parell d’anys sense manteniment.
Jo acostumo a pensar en una situació real: amb un cotxe de ciutat, típic utilitari, on li ficaries? grade1 i grade2 OK, grade3 uffff ho evitaria, grade4 i grade5 ni loco.
Gràcies. No obstant, crec que cal anar amb compte perquè una pista etiquetada tracktype=grade5 no ha de ser forçosament difícil de transitar per un automòbil. Es tracta d’una pista que, segons la definició, recorre un sòl natural no compactat artificialment. En les imatges que acompanyaven la proposició inicial del tracktype això es veu clarament: el grade5 és perfectament transitable. Igualment, els camins d’entrada a molts trossos de terra compleixen aquesta definició i, en bona part dels casos, els automòbils hi poden transitar sense problemes. És a dir, crec que el tracktype no defineix pistes bones o dolentes sinó la seva qualitat. No sé si m’explico.
La qualitat d’una pista és una característica multidimensional. Podem parlar de com de ferm o llis és el ferm, dels pendents, de la capacitat d’evacuar l’aigua o de la visibilitat del traçat entre d’altres.
Personalment, veig una certa correlació entre el tracktype i l’smoothness. Els graus numèricament més baixos del tracktype (especialment el grade1, que exigeix la presència de paviment) crec que impliquen un smoothness=bad o millor. Però a la inversa no ho veig tan clar. És a dir, em costa imaginar un tracktype=grade5 i smoothness=excellent (o good) però un smoothness=intermediate no el veig impossible.
Pel que fa al surface, si bé el grade1 i el grade2 admeten un conjunt limitat i força ben definit de superfícies, la tolerància de la resta de graus és més àmplia. I una cosa semblant passa amb el trail_visibility: crec que una baixa visibilitat és incompatible amb els primers però pot presentar-se en els darrers.
En darrer lloc, hi ha altres característiques secundàries que poden ajudar a arrodonir el grau. Trobo que normalment hi ha una certa correspondència entre els pendents d’una via i la seva qualitat. A major pendent menys compacte és el terreny i més procliu a malmetre’s en temps plujós. Per això se solen encimentar els pendents més forts per facilitar el trànsit de vehicles. Això crec que millora el grau de les pistes. Igualment, la presència de sistemes d’evacuació d’aigua sol ser exclusiu dels graus numèricament més baixos.
Tot plegat crec que s’hauria d’escriure en algun lloc per intentar guiar les noves graduacions. Què en penseu?
En un altre fil del fòrum global he proposat aquesta taula per intentar caracteritzar, en base del que diu la wiki, la pràctica actual i altres característiques que observo regularment en el meu entorn més immediat, cada grau del tracktype: